Un pas més. I s’han donat tants en tan poc de temps que ja sembla fins i tot el més habitual. Però el creixement del projecte femení de Valencia Basket amaga darrere hores d’esforç en un full de ruta que es va complint a la perfecció, i que és el clar reflex que el treball dur dóna resultats. Això van posar les jugadores de Rubén Burgos sobre el parquet. Treball, esforç, intensitat, ganes i il·lusió, des del començament, llevant al seu rival qualsevol opció d’aconseguir la que per a les taronja serà la segona final de la temporada, la primera a Europa, sent només el tercer any en l’elit, i el segon en competició continental. El somni és més viu que mai.
Va començar amb bon peu Valencia Basket, pressionant en la pintura amb Carrera i un 2+1 de Celeste Trahan-Davis. La gallega va tornar a tirar-se més anys dels que compta per a liderar en l’inici, i 6 punts seus van provocar el primer temps mort de les franceses (2-9). Després d’ell, Allen castigava des del perímetre, i Celeste i Queralt estiraven el parcial. Es quedaria en 0-14 després d’anotar Nared la segona cistella per a Carolo. Ouviña, Leticia Romero i Carrera posaven el +17 en un inici de somni en el que les taronja marcaven el ritme i dominaven el rebot. El marcador ho reflectia i després dels primers 10 minuts, la diferència era encara major (8-27).
La valoració en eixe moment d’ambdós conjunts ho deia tot. Un 2-45 després del primer quart. I la dinàmica no canviava en l’inici del segon. La pressió i intensitat defensiva de Valencia Basket era insuperable per a Flammes i la diferència creixia. D’això s’encarregava una Queralt Casas on fire. Les de Rubén Burgos van començar a agradar-se amb el seu marge creixent. Anna Gómez connectava sense mirar amb Carrera en el pal i Ouviña anotava un nou triple. Sy-Diop frenava la ratxa taronja i milloraven les franceses en defensa, però un triple de Pina permetia doblegar al rival al descans (24-48).
Un parcial de 6-0 donava un poc d’esperança a les franceses en el tercer. Ho trencava Trahan-Davis. Flammes millorava en atac i creixia en intensitat defensiva i Valencia Basket s’embossava. El parcial era de 14-3 i amb ell havia de parar-ho Rubén Burgos (38-51). Pouye abaixava del +10 després de la parada. Seria Ouviña qui tallara la sagnia, i Carrera qui de nou marcaria la diferència. La gallega va traure faltes aprofitant el bonus del seu rival i va portar tranquil·litat des del tir lliure. Però quan tot pareixia controlat, dos triples consecutius van tornar a donar ales a Carolo. Anna Gómez ho deixava en 50-60 per al parcial definitiu.
Gülich i Pouye intercanviaven colps per a començar l’últim quart, i Diallo tornava a reduir els 10 de marge. Seria el més prop que estaria l’equip francés. La intensitat creixia i Carolo es carregava de faltes, entrant en bonus a falta de més de 6 minuts, i Valencia Basket ho aprofitava. El tir lliure i el vinté punt de Carrera posaven el +13 i provocaven el temps mort rival. Pouye colpejava després d’ell, i responia Trahan-Davis amb quatre punts consecutius, mentre un triple sobre la botzina d’Allen semblava decisiu fins al 2+1 d’Akhator. No es donava per vençut Carolo. Però el joc interior taronja, amb una Carrera enorme que va brillar amb llum pròpia, va fer la resta, i va impedir l’acostament. La victòria no es va escapar, i arriba la segona opció de la temporada d’alçar un títol.
Font: Valencia Basket www.valenciabasket.com
Foto: FIBA