Play-off Partit 3: Derrota a Salamanca per a tancar una temporada histórica (76-61)


Valencia Basket ho va intentar fins al final, però no va poder tornar a assaltar Wurzburg i va acabar cedint davant de Perfumerías Avenida en el tercer i definitiu partit de la final de la Lliga Femenina Endesa. Les taronja tanquen així com finalistes una temporada de somni, en la que s’han aconseguit ni més ni menys que tres finals i s’ha aconseguit alçar el primer títol femení del Club. Un any per a la història, que suposa la reafirmació d’un projecte que ha arribat per a quedar-se en l’elit.

Va començar llançat en atac Valencia Basket, mentres forçava en defensa els errors de Perfumerías. Trahan-Davis va obrir el marcador, i Allen va encertar des del perímetre per a posar un 2-9 que provocava el temps mort d’Íñiguez. Va millorar després de la parada Salamanca, amb una bona Silvia Domínguez en la direcció i Samuelson castigant en el tir exterior. Es mantenien les taronja amb bones accions en el pal, i el duel es traslladava a la línia de 3. Cazorla i Alarie encertaven, però també Romero, que sumava a més un 2+1 que tornava a posar per davant a les taronja. El partit començava equilibrat (20-23).

Dos triples consecutius de Leo Rodríguez tornaven a donar-li l’alternativa a les de casa. Un altre d’Hayes posava un +6 local per primera vegada. Responia Ouviña, però la defensa taronja ho començava a passar malament amb el joc exterior de les d’Íñiguez. Cazorla anotava el quint triple del quart i Rubén Burgos ho tenia de parar, amb Allen i Ouviña canviant la dinàmica després. No era no obstant això el millor quart de Valencia Basket, que aconseguia mantindre’s a pesar de tot amb una bona connexió Anna Gómez- Trahan-Davis que deixava el marcador en 42-37.

En l’inici del tercer, els punts van brillar per la seua absència. Costava anotar i ho va aprofitar a poc a poc Valencia Basket. Allen, Ouviña i Trahan-Davis mantenien la distància, i inclús la reduïen, mentres millorava el nivell defensiu valencià. Però tornaven els triples, i de nou amb Cazorla i Lou Samuelson com a protagonistes, i un +8 que tornava a requerir temps mort visitant. Milic posava la màxima per a les de casa i el partit es posava costa dalt. Anna Gómez es tirava l’equip a l’esquena amb quatre punts consecutius per a donar esperança de cara a l’últim (57-50).

Alarie va colpejar primer en l’últim, i Gómez i Ouviña responien, però Perfumerías continuava trobant avantatges per a fer mal a la defensa taronja. Alarie posava el +13 i la gesta era cada vegada més gran. Els tirs no li entraven a un Valencia Basket que ho intentava una vegada i una altra sense èxit, amb les de Salamanca sumant a poc a poc. Un triple de Leo Rodríguez ho posava quasi impossible, i un altre de Silvia Domínguez pràcticament sentenciava a falta de 3 minuts. No es va deixar portar l’equip taronja, que va acusar el cansament d’una temporada molt exigent, però va ser impossible donar-li la volta. Res embruta això sí, una temporada de superació en què el projecte ha donat un pas més competint contra tots, aconseguint tres finals, i alçant el primer títol.

Fuente: www.valenciabasket.com