Sense sostre. Valencia Basket ha tornat a demostrar, una vegada més, que ja no hi ha batalla que li quede gran. En una complicadísima pista, davant d’un gran rival, les taronja van tornar a exhibir una versió per al record, i van fer un pas més en una bonica història que aquesta temporada no para de tindre nous capítols. Es tracta de la primera victòria en una final de Lliga Femenina Endesa, un pas més, que deixa el primer títol nacional a tan sols un més, i la possibilitat de firmar un doblet històric diumenge que ve. Tot i que no va ser fàcil. 10 punts van remuntar les taronja per a forçar la pròrroga i tornar a decidir en l’última jugada. Un equip enorme, que es creix davant de qualsevol repte, i que continua tenint fam després del seu primer títol europeu.
Van començar millor les taronja, amb un joc exterior molt actiu que marcava la primera diferència. Responia Salamanca a través de Leo Rodríguez i les Samuelson, capgirant el marcador en un inici de ratxes en què s’imposaven les defenses. Quatre punts d’una encertada Trahan-Davis tornaven a posar les taronja per davant, i una preciosa connexió Carrera-Romero posava el 10-15 després del primer parcial, que Valencia Basket acabava amb 5 nacionals en pista.
La gran defensa taronja se li entravessava a les de casa, almenys fins que arribava la reacció liderada per les germanes Samuelson, amb 5 punts que retallaven la màxima de +7 que havia aconseguit María Pina. De nou un triple, de Katie Lou, i una cistella d’Hof tornaven a igualar les forces i provocaven el temps mort de Rubén Burgos. Costava de trobar espais en atac, però l’aparició de Leticia Romero va canviar la dinàmica. La canària va tornar a capgirar el marcador i va canviar les sensacions, provocant el temps mort del rival. La reacció li valia a Valencia Basket mantindre l’avantatge al descans, amb una gran defensa que deixava el seu rival amb la pitjor anotació de la temporada (26-31).
Hayes estrenava el tercer, amb Hof secundant-la per a tornar a equilibrar el partit. I a partir d’ací, intercanvi de colps. Bons moviments de Raquel Carrera en el pal i bons tirs exteriors de Perfumerías des del perímetre. Un 2+1 d’Anna Gómez, i la reacció amb robatori i cistella d’Hayes. Una dura i igualada batalla que queia del costat local amb dos bones accions en el pal abans d’acabar el quart (45-41).
No li entraven els tirs a Valencia Basket en un dia en què la cistella s’encabotava a escopir cada llançament d’Allen i ho aprofitava l’equip de casa per a prendre avantatge. Els tirs lliures tampoc ajudaven les taronja, que després de dos bones accions de Vilaró es veien obligades a parar el partit (51-41). Després de la pausa un 0-4 de parcial donava esperança, però un nou triple sumava el +9 i ho posava costera amunt, amb les taronja incapaces de trobar l’encert habitual. Però quedava temps. I ningú no donava res per perdut. Un 2+1 de Raquel Carrera tornava a permetre somiar. Dos tirs lliures de Leticia, i a 4. Anotava Hayes i responia Celeste. I a falta d’un minut, apareixia Ouviña. Un rebot de Celeste li servia el triple a la manya, que posava el 56-55. Hayes perdia el baló i era possessió per a posar-se per damunt. Carrera va traure la falta i va anotar un per a empatar a falta de 21 segons. No entrava el tir d’Hayes, i tot tornava a començar a 5 minuts. De nou pròrroga, com en els dos partits de la fase regular.
I en l’overtime, va continuar creixent Raquel Carrera, anotant els 4 primers punts. Va respondre Hayes i va tornar a empatar Samuelson. Alarie les posava per davant a dos minuts. Empatava Trahan-Davis. Hayes i Gülich intercanviaven encerts des de la personal, i robava Valencia Basket, per a tindre l’última. I ací va tornar a aparéixer l’heroïna d’Hongria. 2+1 de Raquel, que no perdonava l’addicional i tornava a completar la gesta després d’una meravellosa passada d’Ouviña. Restaven 3 segons i mig, va esvarar Hayes davant de la gran defensa taronja, i la victòria se la van quedar les valencianes. Increïble triomf, només a l’altura d’un equip que es creix davant de l’adversitat i que vol el doblet.